MONTAVERNER fou incorporada als termes de Xàtiva per Jaume I, que li concedí carta de població el 26 d’agost de 1271, donant als seus habitants franquícia de tributació durant deu anys. Aquest mateix any, el 4 de desembre, confirmà la donació d’heretats i parcel·la. Els que no van resultar afavorits amb les donacions no varen acudir a prendre possessió de les mateixes, per la qual cosa Pere el Gran va advertir que, de no fer-ho així, serien atorgades a altres, ordenant al Justícia Bonifaci que acomplira les seues ordres.

Aquest poble, encara que subjecte a la Bailía i Governació de Xàtiva, per pertànyer a la corona, no va tenir mai Senyor Territorial.

    En produir-se l’expulsió dels moriscs, decretada per Felipe III en 1609, la població es va reduir en dos terços, quedant eliminada en la seua totalitat en els pobles veïns de "Colata", "Vistabella", i "Behalí" dels que es conserven algunes ruïnes.

    En quant a l’origen i significat de MONTAVERNER com nom de població, podem assenyalar que el nucli antic del poble està situat en una elevació del terreny sobre la marge dreta del riu Albaida. Aquest elevació vista des de la vora del riu sembla una alçada important(com una muntanya).

    Antigament per l’únic accés a la població que salvava aquest desnivell (actualment carrer Fora) passava la via Augusta, camí romà que venia de València i Xàtiva, i es dirigia a Alcoi, Alacant, i Cartagena. Altra ruta, la que anava de Gandia a Ontinyent i Villena, es creuava amb l’anterior, on en l’actualitat està la Plaça Major. En aquesta plaça va existir fins a finals del segle XIX, on actualment està l’Ajuntament, un edifici gran que s’anomenava el "Hostal" (se suposa que era una taverna situada al pas dels camins).

    Per tot el que abans s’ha exposat, es pot afirmar que l’origen de la paraula MONTAVERNER ve de l’arrel llatina "mons-montis" i "taberna-tabernae": "Mons-tabernae" que significa "La taverna de la muntanya". Val a dir que és una de les moltes interpretacions que hi ha.